ActiFolio: 221 Taller de dibuix i expressió gràfica 221_20_202

3.2.3. Relat i llenguatge:

Poesia visual:

Poesia 1, composició:

Final: “As above, so bellow”

Poesia 2, composició:

Anna Karina i Jean-Paul Belmondo a un fotograma del film “Une femme est une femme” de Jean-Luc Godard (1961)

Final: “Heidegger’s hammer”

Còmic: DIN-A4 amb grafit i punta fina.

Procés:

       

Final:

Diagrama:

3.2.1 Desplaçament del significat

Reinterpretació objectes quotidians:

Objecte 1: DIN-A3. Serp feta amb retoladors aquarel·lables i aigua. El paper Gvarro no ha sigut la millor opció però no en tenia cap més.

Objecte 2: DIN-A4 amb retoladors.

Objecte 3: DIN-A4 amb Bic negre.

Collage:

3.2.2 Expressió en moviment:

Fotografia:

Procés: Polaroid amb retoladors i drap pel fregat.

Final:

Moviment i dinamisme:

Figura: Per la figura he fet un Munko de David Choe. DIN-A4 amb cera pel contorn, aquarel·les i drap per la textura.

Objecte: Per l’objecte he fet un carret de 35 mm. DIN-A4 amb grafit i goma.

Forma abstracta: DIN-A4 amb grafit.

3.2.3. Projecció:

Referent 1:

Procés: el vaig haver de fer en dues sortides.

 

Sketch 1 DIN-A4 a llapis:

Referent 2:

Procés:

Sketch 2 DIN-A4 a llapis:

Referent 3:

Procés:

Sketch 3 DIN-A4 a llapis:

Referent 4:

Procés:

Sketch 4 DIN-A4 a llapis:

Referent 5: Aquest és el referent que he triat per la perspectiva cònica amb dos punts de fuga. Al natural em resultava molt difícil de fer les línies per com havia de tenir el bloc a sobre dels genolls i no el vaig acabar. Em costa molt fer les línies rectes i considerava que aquest dibuix era un bon repte per mi, però no amb aquestes condicions. Vaig recordar els consells d’en Toni i de la Berta per tal de millorar aquest aspecte així que vaig decidir provar de fer-ho assegut a casa.

Procés:

Perspectiva cònica amb dos punts de fuga, procés:

Perspectiva cònica amb dos punts de fuga DIN-A4 a llapis:

Referent 6:

  

Procés alçat, planta i perfil:

Sistema dièdric DIN-A2 a llapis:

Procés representació axonomètrica isomètrica:

Representació axonomètrica isomètrica DIN-A3 a llapis:

3.2.1 Observació:

Referent 1:

Procés (de dreta a esquerra i de dalt a baix): DIN-A5 a llapis.

Referent 2:

Procés (de dreta a esquerra): DIN-A5 a llapis.

Referent 3:

Procés (de dreta a esquerra i de dalt a baix): DIN-A5 a llapis.

*Nota: els referents 1 i 2 no vaig ni pensar a treballar línies, geometries, etc. Va ser després amb les lectures de la bibliografia i els vídeos d’Art Toolkit que he entès com treballar “l’esquelet”.

3.2.2 Enquadrar:

Simplificació amb formes geomètriques:

Referent:

DIN-A3 a llapis.

Encaixos ràpids:

Referent 1:

DIN-A3 a llapis. 10 minuts:

Referent 2:

DIN-A3 a llapis. 5 minuts:

Referent 3:

DIN-A3 a llapis. 3 minuts:

Referent 4:

DIN-A3 a llapis. 1′ 30″.

Dibuixos finals:

Referent:

Contorns i siluetes. DIN-A3 a llapis:

Llums i ombres. DIN-A3 a llapis:

Textures i trama. DIN-A3 a llapis:

 

Vídeo final amb esborranys i proves:

Resulta molt frustrant veure com el que el cervell processa no es tradueix al que la mà fa al paper. M’està costant, però estic gaudint del procés.

El primer encaix ràpid de 10 minuts em va portar 38 minuts. A força de practicar vaig aconseguir fer-ho en els 10 minuts estipulats. Pràctica, pràctica i més pràctica.

Bon dia, companyes i companys!

Soc en Manel, tinc quaranta-nou anys i visc a Girona. Aquest és el meu segon semestre a la UOC. La meva formació prèvia és a Traducció i Interpretació i Turisme, estudis que m’han donat una visió circumspecta, tot i que perifèrica, del món.

Els meus mitjans d’expressió artística són limitats a la fotografia i l’escriptura tot i que, com a consumidor, m’atrau l’Art en tots els seus aspectes. He triat aquest Grau per ampliar les meves eines cognitives i, alhora, trobar veu i cohesió creativa.

Pel que fa al dibuix, la meva única pretensió fins ara era la d’adquirir els coneixements mínims tècnics per tal de poder fer esquetxos pels meus sets fotogràfics. Quan tenia una idea, per passar-la al paper per compartir-la o recordar-la, ho feia amb paraules. Per les imatges més complexes o simbòliques no era el més adient. ­­

Al paràgraf anterior parlo en passat donat que aquesta era la meva visió abans de començar aquest Grau. Actualment, entenc el dibuix com a un llenguatge propi, com una eina més al meu “toolbox”. De fet, tots comencem dibuixant.

Fa uns mesos em van introduir al grafit i la taca, que són els mitjans que he triat per fer aquest dibuix. El resultat l’he passat a negatiu. “Somriure de recepcionista” és un autoretrat que representa la meva pròpia hipocresia coberta per una pseudomàscara Oni (dimoni japonès).

Continuo sense saber què faig ni disposar de les eines necessàries, però aquí estic, amb moltíssimes ganes d’aprendre!