Manelus

3.2.3. Relat i llenguatge:

Poesia visual:

Poesia 1, composició:

Final: “As above, so bellow”

Poesia 2, composició:

Anna Karina i Jean-Paul Belmondo a un fotograma del film “Une femme est une femme” de Jean-Luc Godard (1961)

Final: “Heidegger’s hammer”

Còmic: DIN-A4 amb grafit i punta fina.

Procés:

       

Final:

Diagrama:

3.2.1 Desplaçament del significat

Reinterpretació objectes quotidians:

Objecte 1: DIN-A3. Serp feta amb retoladors aquarel·lables i aigua. El paper Gvarro no ha sigut la millor opció però no en tenia cap més.

Objecte 2: DIN-A4 amb retoladors.

Objecte 3: DIN-A4 amb Bic negre.

Collage:

3.2.2 Expressió en moviment:

Fotografia:

Procés: Polaroid amb retoladors i drap pel fregat.

Final:

Moviment i dinamisme:

Figura: Per la figura he fet un Munko de David Choe. DIN-A4 amb cera pel contorn, aquarel·les i drap per la textura.

Objecte: Per l’objecte he fet un carret de 35 mm. DIN-A4 amb grafit i goma.

Forma abstracta: DIN-A4 amb grafit.

Bona tarda a tothom!

Aquí us comparteixo l’obra que he triat per aquesta PAC. Amb ganes de veure les vostres!

– Autor: Wolfgang Tillmans.

– Títol o denominació de l’obra: Paper drop (star) II.

– Data: 2007.

– Estil: abstracció.

– Gènere: fotografia experimental.

– Període: –

– Materials: C-print muntat a Forex amb marc de l’artista.

– Mesures: làmina 135 x 203 cm; amb marc 145,3 x 213,6 cm.

– PVP: £200,000.

– Localització actual: –

-Tirada: 1/1 més 1 prova d’artista.

L’obra que he escollit per aquesta PAC és “Paper drop (star) II” (Tillmans, 2007), detallada a la fitxa anterior. Pertany a la sèrie “drops” i es tracta de la foto d’una foto. Aquest fet atorga fiscalitat tant al subjecte (fotografia) com a l’objecte (fotografia de la fotografia). A la part central de la composició trobem una fotografia laminada en forma de gota o llàgrima. Els colors saturats, la llum i la forma es converteixen en fronteres que determinen la seva posició en l’espai, la seva magnitud. Aquest subjecte protagonista no serà cap altre que el mateix suport, el paper. Amb aquests condicionants, aquest, suma a les seves qualitats bidimensionals la conceptualització escultural, donant lloc a una nova traducció cap a la seva tercera dimensió (Phillips, s.d.).

Les “fotografies fotografiades” que trobem a la sèrie “drops” pertanyen, al seu torn, a una altra sèrie, “Lighter”. Tillmans experimenta amb els límits de les diferents tècniques i processos al seu abast, ballant entre figuració i abstracció. Es tracta de fotografies sense subjecte extern, és més, ni tan sols fa servir una càmera o lent. Utilitza un processador de color fotogràfic. El paper fotogràfic passa per la màquina i, els efectes d’aquesta, produeixen el resultat final sobre la superfície. Tillmans no buscava una actuació directa sobre el procés o una perfecció tècnica de per se, és més, aquest paper, que a vegades anava doblegat, resultava a impressions amb arrugues i plecs. El conjunt d’aquestes imperfeccions dona volum i consideració monumental a aquestes obres i, la presentació encaixada dins de plexiglàs, els atorga la categoria d’objectes, elevant la seva dimensionalitat exponencialment amb la combinació que en fa a “drops” (Open College of the Arts, 2016). A la següent fotografia podem veure “Lighter 46” com a exemplificació del que aquí estem parlant (Guggenheim, s.d.):

Tillmans creu que hem d’eliminar la qualitat material de la fotografia per tal de veure el que les imatges realment són, eliminant la part figurativa. Ens demana que evitem les preguntes “W” (where, who, when, what) a l’hora d’aproximar-nos a les seves obres per tal de veure-les des de proposicions més generals. Igualment, ens confronta amb el concepte de que la fotografia connecta amb la realitat del passat però que, aquesta, no és “LA REALITAT”, són artefactes. Ens hem de plantejar com aquests artefactes tradueixen els colors, les formes, etc., constatant que la frontera entre figuració i abstracció és fluida (Districtmagazine, 2019).

Després d’aquesta petita introducció a l’obra i al pensament darrere d’aquesta, podem constatar que la relació entre Tillmans i la tècnica s’allunya del concepte del paradigma d’oposició del que ens parla Simondon (Introducción, 2007). No es tracta de la dominació d’un sobre de l’altre, és una col·laboració entre els diferents actants a la recerca de noves traduccions i sensibilitats. És un procés de translació d’accidents que neguen la intervenció de l’artista com a geni creador (Alsina, s.d.), convertint-lo en un engranatge més de la maquinària tecnològica. Pensament i acció, en aquest cas, no són extrems oposats (Simondon, 2007), van plegats.

En aquestes sèries, ens allunyem de la fotografia formal, de la relació entre fotògraf com a creador, càmera de fotos, objectiu, objectes i subjectes. Fer fotografies sense subjecte i sense l’eina principal per capturar la imatge estàtica, la càmera? Ens mostra que és possible amb el seu ús de la tècnica i, sense emprar aquests preceptes, ens obre els ulls a un nou món de sentits. Allunyant-se de l’excel·lència tècnica, redefineix el concepte artístic de la fotografia; aquesta, deixa de ser pròpiament pensada des de la imaginació reproductiva per renéixer des de la imaginació productiva com a obra única i irrepetible (Calderón, 2020).

Davant de les visions més alarmistes o optimistes del modernisme i el postmodernisme, crec que Tillmans aposta per un cert tecno realisme, avaluant críticament la relació bidireccional de la tecno societat (Alsina, s.d.) amb la cultura com a element vehicular. Fa un ús tecnològic de les idees: una idea és una peça de tecnologia que serveix una funció, una eina mental que ens transforma (Philosophy Tube, 2022).

Ara bé, quan confronto aquestes sèries amb les paraules d’Andrea Soto, és quan em trobo amb una dicotomia. D’una banda, quan Soto diu: “La imatge activa no és la forma visible que reprodueix un objecte. Ella sempre està entre dues formes. Ella és la feina que es crea a l’interval” (Elizalde, 2022), defineix a la perfecció  les sèries de “Drops” i “Lighter” doncs, aquestes, viuen dins d’aquest interval de percepció tot responent a la pregunta de “com imaginar aquelles realitats que no tenen imatge?” (Serrano, 2022). La suma de les seves obres no busquen la bellesa estètica tradicional sinó que busquen ser interrogades des de la seva pròpia producció en confrontació amb la societat, trencant les barreres entre artista, subjecte i públic, divorciant-se de la concepció burgesa d’art com a reproducció per la seva contemplació (Soto, 2020). De l’altra banda, aquestes observacions són tan certes com també ho és el fet que les obres de Tillmans es venen en un rang entre 63 USD i 785.560 USD.

Per anar finalitzant, si parlem de les lectures, descarto les visions presentades de futurs utòpics o distòpics. De la mateixa manera, crec que el futur del qual es parla és el nostre present; vivim un cert Transhumanisme: els mòbils i internet són una extensió de la nostra persona, prenem drogues que alteren els nostres estats convertint-nos en “millors versions de nosaltres mateixos”, etc. Una gran carència d’aquesta visió posthumanista, però, és que veu els problemes de la humanitat com a tan sols tecnològics (Philosophy Tube, 2022). No tenen en compte els factors sociopolítics i econòmics, vectors indispensables per tal de mantenir la simetria dins del teixit sense costures. El mateix passa amb aquestes sèries de Tillmans i les seves contradiccions.

Com a conclusió personal, soc conscient que el futur és obert i incert, però per això mateix, em decanto per la visió tecno realista o per la protopia, visions més properes a la sociologia de les associacions.

Bibliografia:

Alsina González, Pau (s.d.), “Cultura i tecnologia”. UOC- Universitat Oberta de Catalunya.

Districtmagazine (01/02/2019). “ Wolfgang Tillmans explains his lastest collecion Rebuilding the future”. Disponible a: https://districtmagazine.ie/art-and-design/wolfgang-tillmans-explains-his-latest-collection-rebuilding-the-future/. Consultat 22/11/2022

Edge. Shermer, Michael (s.d.). “2015: what do you think about machines that think?”. Disponible a: https://www.edge.org/response-detail/26062. Consultat 20/11/2022

Elizalde Frez, María Isabel (19/11/2022). “ Cafè filosòfic pensa, Andrea Soto Calderón”.

Flusser, Vilém. “Una nueva facultad imaginativa”. En: B. Onetto Muñoz. Vilem Flusser. Textos escogidos. Ediciones UACh, 2016. p. 119-132. ISBN 9789569412615

Guggenheim. Hinkson, Lauren (s.d.) “Lighter 46” Tillmans, Wolfgang (2008). Disponible a:https://www.guggenheim.org/artwork/24031. Consultat 22/11/2022

IdeelArt. Barcio, Phillip (10/02/2017). “How Wolfgang Tillmans used technique to reach abstraction in photography”. Disponible a: https://www.ideelart.com/magazine/wolfgang-tillmans. Consultat 22/11/2022

Judith Benhamou Reports (28/09/2022) “Wolfgang Tillmans, To Look without fear, Moma, September 2022” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=DUdixFPAD5I&t=349s. Consultat 23/11/2022

Metamoderna (06/02/2022) “What’s the difference between Utopia, Eutopia and Protopia?”. Disponible a: https://metamoderna.org/whats-the-difference-between-utopia-eutopia-and-protopia/. Consultat 20/11/2022

Open College of the Arts (17/10/2016). “The  Materiality of images: Rachel Smith lecture” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=SQzobcFrY9Y&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=7. Consultat 18/11/2022

Philosophy Tube (22/04/2022) “Transhumanism: The world’s most dangerous Idea | Philisophy Tube” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=DqPd6MShV1o&t=2130s.  Consultat 27/11/2022

Phillips Auctoneers (s.d.). “Paper drop (star) II” Tillmans, Wolfgang (2007). Disponible a:  https://www.phillips.com/detail/wolfgang-tillmans/UK010418/3. Consultat 20/11/2022

Puig Punyet, Enric. “Los cuerpos rotos”. En: Puig Punyet, Enric. Los cuerpos rotos: La digitalización de la vida tras la covid-19. Clave Intelectual, 2020. p. 63-73. ISBN 9788412099287

Bielskyte, Monika (18/05/2021). “Protopia Futures [Framework]”. Disponible a: https://medium.com/protopia-futures/protopia-futures-framework-f3c2a5d09a1e. Consultat 20/11/2022

Serrano Pérez, Ana María (21/11/2022). “ Cafè filosòfic pensa, Andrea Soto Calderón”.

Simondon, Gilbert. “Introducción”. En: G. Simondon. El modo de existencia de los objetos técnicos. Buenos Aires : Prometeo Libros, 2007. p. 31-38. ISBN 9789875741973

Soto Calderón, Andrea. “Imagen dispositivo”. En: Andrea Soto. La performatividad de la imágenes. Metales Pesados, 2020. p. 107-113. ISBN 9789566048299

Soto Calderon, Andrea. “Imagen reproductiva, imagen productiva”. En: Andrea Soto. La performatividad de la imágenes. Metales Pesados, 2020. p. 61-66. ISBN 9789566048299

Wolfgang Tillmans. (27/10/2022). Wikipedia. Disponible a: https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wolfgang_Tillmans&oldid=1118538877. Consultat 20/11/2022

3.2.3. Projecció:

Referent 1:

Procés: el vaig haver de fer en dues sortides.

 

Sketch 1 DIN-A4 a llapis:

Referent 2:

Procés:

Sketch 2 DIN-A4 a llapis:

Referent 3:

Procés:

Sketch 3 DIN-A4 a llapis:

Referent 4:

Procés:

Sketch 4 DIN-A4 a llapis:

Referent 5: Aquest és el referent que he triat per la perspectiva cònica amb dos punts de fuga. Al natural em resultava molt difícil de fer les línies per com havia de tenir el bloc a sobre dels genolls i no el vaig acabar. Em costa molt fer les línies rectes i considerava que aquest dibuix era un bon repte per mi, però no amb aquestes condicions. Vaig recordar els consells d’en Toni i de la Berta per tal de millorar aquest aspecte així que vaig decidir provar de fer-ho assegut a casa.

Procés:

Perspectiva cònica amb dos punts de fuga, procés:

Perspectiva cònica amb dos punts de fuga DIN-A4 a llapis:

Referent 6:

  

Procés alçat, planta i perfil:

Sistema dièdric DIN-A2 a llapis:

Procés representació axonomètrica isomètrica:

Representació axonomètrica isomètrica DIN-A3 a llapis:

Al moment exacte d’acabar de llegir l’enunciat de la pràctica, la decisió de triar la fotografia com a mitjà representatiu per aquesta, va ser presa automàticament, sense ni tan sols prendre consciència.

L’assignatura de taller de dibuix, que he iniciat aquest semestre, m’ha permès arribar a una realització que lliga amb el perquè d’aquesta tria: la cognició, tot dibuixant, que el meu cervell es comunica millor amb una màquina (càmera) que amb una extremitat connexa com és la meva mà dreta. El meu lòbul parietal emet unes ordres que els meus dits interpreten amb vida pròpia, incapaços de traduir el missatge codificat rebut.

Pel que fa a la temàtica, finalment m’he decantat per fer una interpretació crítica de l’autocensura. La censura esborra imatges, paraules, idees, conceptes, persones, històries. Aquest fet pot afectar el missatge final, a com volem dir les coses. Viu al meu imaginari la visió romàntica de la lluita social contra la censura, quan els artistes fan servir totes les eines creatives al seu abast per tal de flanquejar la repressió intel·lectual del règim polític de torn. Censura és assassinat de la llibertat d’expressió, autocensura és suïcidi creatiu. Tots dos tipus de mutilació són terribles, les conseqüències de la segona, irreparables.

A mesura que anava avançant les lectures, anava copsant la dificultat de traduir els conceptes d’actor-xarxa (Domènech i Tirado, s.d.) a un suport com és un fotograma. Segons Josep M. Català (Aula Deleuze, 2021), la fotografia és un clixé, una percepció representativa d’una realitat constreta. Per lluitar contra aquesta intuïció establerta a la ment, tant de qui fa l’acte de prendre la imatge com del receptor d’aquesta, ho hem de fer a través del diagrama que és el cos, com a objecte, en un moviment detingut. Estem parlant d’un concepte òptic, d’un camp visual, d’un punt de vista captiu i fix amb un subjecte estàtic. Català, confronta la percepció òptica amb la hàptica, essent aquesta darrera la reproducció d’una conjuntura oberta que representa un moment (temps) però amb múltiples vectors possibles. En aquesta última, podríem incloure el vídeo, la realitat virtual, etc. Pel que fa al suport videogràfic, un clar exemple el trobaríem a les obres de Nauman (Tate, 2017), on el seu cos que, ens dona l’esquena, delimita, a la vegada que queda delimitat, l’espai i el temps (duració de la captura), tot convertint-se en objecte. El cos es converteix en un volum més, en espai propi, en contingut i contingent, obrint noves propostes.

Estirant el fil de Bruno Latour i materialitat, vaig arribar fins a l’obra de Deleuze. A l’anàlisi que fa Deleuze sobre la materialitat a l’obra de Francis Bacon (Francis Bacon: Logique de la sensation, 1981), ens diu que Bacon no passa pel cervell, que la seva obra ens arriba des de les sensacions, directament al cos (Aula Deleuze, 2021). Els cossos de Bacon no representen la seva humanitat, en paraules del propi Bacon, es tracta de “viande”. Així doncs, negant la forma a les seves figures, els deshumanitza, els converteix en carn, en un objecte. Aquest concepte em sembla realment fascinant, ja que, com a coneixedor de l’obra de Bacon, mai m’havia aturat a analitzar el concepte “objecte” en referència al cos humà. Deleuze també ens introdueix al concepte espai com a un altre objecte (actant) important. La “carn” de Bacon apareix constreta per figures geomètriques (Two Figures, 1953) i, com a tercer element, trobem el darrer actant, els colors llisos com a fons. Tres elements, cos, espai i color que estan en moviment entre ells i, a la vegada, eviten la narració. És per això que la fotografia no era útil per Deleuze, ja que parlem d’una forma fixa, tot i que no era així per Bacon, que en feia un ús constant, tant com a inspiració com a documentació.

Així doncs, de quina manera podia pugnar, des de la imaginació material, contra el clixé òptic d’un instant congelat i de les seves connotacions preconcebudes i innates? Després de llegir i començar a entendre el concepte de materialitat segons Latour i Deleuze, vaig decidir anar als orígens dels meus referents. A Francis Bacon vaig arribar gràcies a Antoine D’Agata, gran fotògraf a qui admiro i segueixo de fa anys. D’Agata sempre ha parlat de la influència que l’obra de Bacon ha tingut a la seva carrera. Només cal donar un cop d’ull a la seva extensa galeria per constatar-ho. És amb el llibre “Antoine d’Agata – Francis Bacon” (Bismuth; Le Querrec, 2020) que queda palès el seu homenatge a Bacon. Tant és així que, des del meu punt de vista, tot el que Deleuze analitza sobre l’obra de Bacon és extrapolable a la D’Agata; un clar exemple seria “Untitled #001“ (Artspace, s.d.). Es donen els mateixos elements de la negació de forma del cos humà, tot convertint-lo en objecte, de la representació de l’espai com a actant o de l’ús del color com a element que suma dins de l’actor-xarxa (Domènech i Tirado, s.d.). Així doncs, la fotografia es pot emprar com a mitjà de traducció dins de la materialitat! Gran realització de la qual començava a dubtar.

Engrescat per aquesta petita victòria, vaig continuar indagant sobre materialitat i fotografia fins a arribar al vídeo de London Alternative Photography Collective (New Materialism & the sustainable Drakroom – Liz K Miller, Noora, Sandgren, Karel Doing, Melanie King, 2020). Aquest conjunt d’artistes exposen diferents tècniques i conceptes postmodernistes, destacant els conceptes de Noora Sandgren que centra la seva obra en l’estudi inter i intra-acció de diferents materialitats. Un concepte interessant que presenta és “Intentional Camera Movement” (Wikipedia, 2022) on, el moviment voluntari en diferents direccions i amb diferents tècniques, aporten una imatge final borrosa que transforma el paisatge captat en una font de llums, ombres i colors en forma d’objecte.

Arribats a la concreció de que la combinació de materialitat i fotografia eren possibles, i ja amb el tema triat, vaig començar a pensar a com desenvolupar-ho i com integrar els elements esmentats. El procés de creació passa per la interrelació dels elements, el temps i l’espai, tot com a procés artesanal de treball amb els diferents objectes/ eines, sense deixar de banda la classe “geosocial” com a component d’aquesta sociologia de les associacions (Arte.tv Documentales, 2022).

En aquesta fotografia, ens barregem humans i no humans amb noves relacions ontològiques, no tractant la imatge com a dispositiu, mobilitzant als actants com a un conjunt de recursos heterogenis que es relacionen entre si d’una manera simètrica (La Virreina Centre de la imatge, 2019). Models humans i no humans, la superfície de l’estudi, material d’il·luminació, material fotogràfic, maquinari pel tractament dels arxius resultants, programari de captura i retoc, el temps dedicat, les meves relacions diàries amb altres membres de la xarxa, l’espectador que veurà la imatge, les emocions i sensacions que li despertarà, els referents, etc. Tot aquest conjunt d’actants tenen el mateix pes i rellevància a la xarxa o, com exposa Latour: “Things have agency” (Arte.tv Documentales, 2022).

En una lluita contra el productivisme, els elements cobren nous significats amb noves traduccions que donen com a resultat un teixit sense costures (Domènech i Tirado, s.d.).  Un maniquí que passa de ser un penja-roba a una botiga a model fotogràfic, a objecte per l’estudi de llums, a objecte decoratiu al saló o a llenç, com en aquest cas, amb la individualització del seu medi (Parikka, 2012). Aquest llenç queda emmarcat, al seu torn, pel color/ llum vermell que fa de frontera amb l’entorn; frontera que es converteix amb actant que desenvolupa una acció pròpia. Un espai com és el menjador de casa que es transforma en estudi fotogràfic, traduint i transformant amb aquesta acció la seva funció. Per mudar a l’humà en objecte, finalment, vaig decidir negar la forma convertint la figura en un reflex a un mirall. Aquest mirall brut deixa fora de la seva realitat a la mà i les marques dels dits que fan de barrera i el converteixen en presó. La unió final d’ambdues imatges està feta amb un pinzell de trama a Photoshop, a tall de costura, les uneix a la vegada que les separa. El conjunt final, amb la seva suma de fronteres, ens dona una flexibilitat interpretativa que es tradueix en element mòbil, a la vegada que immutable, amb una cadena causal d’interpretació (Castro, 2019).  Així doncs, cada espectador/ actant presentarà, que no representarà, una sèrie de sensacions, accions que es desprendran de la seva experiència estètica.

Pel que fa a la temàtica escollida, segons la visió de Durkheim, moralitat i religió pertanyen al món natural. L’objecte que fa que ens autocensurem són les representacions col·lectives, la forma subjectivista a la qual cadascú dona valor o no al fet moral (Castro, 2022). Latour critica aquesta visió, ja que deixa fora els actants no-humans. Així doncs, crec que ho podem lligar amb la visió de construccionisme social i la classe geosocial de Latour (Arte.tv Documentales, 2022), quan diu que els actants depenem de sistemes arcaics llunyans, econòmics i polítics, en part, a causa de la globalització. A hores d’ara, dubto de si categoritzar el fet de la censura a un mateix com a caixa negra, quan existeix un problema “X” que fa que la llibertat d’expressió trontolli, deixi de funcionar. O de, si bé, estem davant d’un error de categoria, on estem donant una resposta d’un tipus o nivell diferent de la demanada.

L’any passat, a l’assignatura de taller d’escriptura, ens varen demanar quina imatge teníem de nosaltres mateixos. Al vídeo que vaig gravar (Guerra, 2022), finalitzava amb el que era la meva síntesi sobre quin m’agradaria que fos el missatge de la meva obra i era el següent: “existir fora de la realitat, amb la negació de la forma, redescobrint el fonamental que és l’experiència”, tot basant-me en les paraules i obra d’Antoine D’Agata (Our Choices Art, 2021; Anticorps, 2013) i Francis Bacon.

Com a conclusió final, després de l’après a la introducció d’aquest seminari, hauré de reformular aquest concepte de “l’existència fora de la realitat”. Hem de tenir en compte el joc d’autories i accions. Aquesta realitat no pot existir a un buit estèril. Una idea/ acció no pot reeixir fora d’una relació simètrica dins de la sociologia de les associacions.

Bibliografia:

American Craft Council (13/04/2012) “Warren Seeling: Materiality and meaning” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=dq8LK83Shbk&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=10. Consultat 09/10/2022

Andrew Rafacz (28/10/2012) “Photography and Materiality: Jhon Opera dialogue with Karen Irvine” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=0y90EO2Pf9c&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=9. Consultat 09/10/2022

Art21 (18/09/2019) “Aki Sasamoto: An Artist Walks into a Bar | Art21 “New York Close Up” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=ceaf1vosJPw&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=8. Consultat 17/10/2022

Arte.tv Documentales (03/06/2022) “Entrevista a Bruno Latour parte 1” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=WrWR4XzxODk. Consultat 21/10/2022

Arte.tv Documentales (03/06/2022) “Entrevista a Bruno Latour parte 2” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=Xmt7RPrV1mk&t=422s. Consultat 23/10/2022

Artracaille (04/03/2014) “Gilles Deleuze Francis Bacon/ Logique de la sensation (1) – Artcaille 10-05-2011” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=aQiBR2d0YF4&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=3. Consultat 14/10/2022

Artspace. (s.d.). “Untitled #001. D’Àgata, Antoine (2004) “. Disponible a: https://www.artsy.net/artwork/antoine-dagata-untitled-number-001. Consultat 10/10/2022

Aula Deleuze (17/03/2021) “Deleuze: Francis Bacon. Lógica de la sensación, por Josep M. Català”  [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=mJXEOiFTc1s&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=5. Consultat 11/10/2022

Bismuth, Léa; Le Querrec, Perrine “Antoine d’Agata – Francis Bacon”. Barcelona: SYL; Paris: The Eyes Publishing, 2020. ISBN 9791092727425

D’Agata, Antoine. “Anticorps”. Madrid: Xavier Barral; Paris: Le Bal, 2013. ISBN 9783791349572

D’Agata, Antoine (14/02/2022). Wikipedia. Disponible a: https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoine_d%27Agata&oldid=1071860957. Consultat 12/10/2022

Deleuze, Gilles. “Francis Bacon: Logique de la sensation”. Paris: Editions de la Difference, 1981. ISBN 9780816643424

Domènech, Miquel; Tirado Serrano, Francisco Javier (s.d.), “La teoría del actor-red. Una aproximación simétrica a las relaciones entre ciencia, tecnología y sociedad”. UOC— Universitat Oberta de Catalunya. p.21-40.

Ernesto Castro (28/11/19) “Bruno Latour y la Ontología Orientada a los Objetos | Pensamiento contemporáneo (4/4)” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=FUFPk5ahEYQ. Consultat 24/10/2022

Error Categorial (s.d.). Encyclopaedia Herder. Disponible a: https://encyclopaedia.herdereditorial.com/wiki/Error_categorial. Consultat 26/10/2022

Francis Bacon. (17/10/2022). Wikipedia. Disponible a: https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Francis_Bacon_(artist)&oldid=1116555908. Consultat 20/10/2022

G. Harman. “Bruno Latour”. En: G Harman. Hacia el realismo especulativo. Caja Negra, 2015. p. 39-69. ISBN 9789871622351

Gabriel, Markus. “El poder del arte”. En: Gabriel, Markus. El poder del arte. Editorial Roneo, 2020. p. 29-41. ISBN 9789560938305

Giovanni Aloi – Artifact (10/03/2020)“ Arte Povera – Materiality” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=9U0Z47JyZcw&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=11. Consultat 09/10/2022

Girard, Maxim (30/08/2017). “Forces et sensations dans la peinture de Francis Bacon. Référence: Francis Bacon, logique de la sensation; Skira”. Disponible a: https://journals.openedition.org/philosophique/948. Consultat 16/10/2022

Guerra, Manel (05/03/2022). “Quina imatge tinc de mi”. Disponible a: https://manelus.folio.uoc.edu/2022/03/05/quina-imatge-tinc-de-mi/

Intentional camera movement (08/08/2022). Wikipedia. Disponible a: https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Intentional_camera_movement&oldid=1103134892. Consultat 23/10/2022

James Elkins (09/01/2022) “Concepts and problems in the Visual Arts C17: Materiality and objecthood” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=LszhixIOqb4&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=1&t=624s. Consultat 15/10/2022

Jussi Parikka.”La nueva materialidad del polvo”. Artnodes. Vol.12, 2012. p 83-88. ISSN 16955951

La casa encendida (s.d.) “Adiós al rombo. Teresa Lanceta”. Disponible a: https://www.lacasaencendida.es/exposiciones/adios-rombo-teresa-lanceta-5549.  Consultat 09/10/2022

Lanceta, Teresa (s.d.) “Teresa Lanceta”. Disponible a: https://www.teresalanceta.com/es/pinturas-cosidas.php. Consultat 09/10/2022

La Virreina Centre de la imatge (05/06/2019) “Imatge dispositiu” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=KvjPUVQfSOQ. Consultat 18/10/2022

London Alternative Photography Collective (11/06/2020) “New Materialism & the sustainable Drakroom – Liz K Miller, Noora, Sandgren, Karel Doing, Melanie King” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=WmbDncU-oXo&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=14. Consultat 08/10/2022

Montero, Daniel. .”Un objeto que es una cosa que es una obra”. Utopía, revista de crítica cultural. Abril-junio, 2019. p 15-16. ISSN 01010101

Olivares, Rosa.”La capacidad ilimitada de las pequeñas cosas”. Utopía, revista de crítica cultural. Abril-junio, 2019. p 9-9. ISSN 01010101

Open College of the Arts (17/10/2016) “The  Materiality of images: Rachel Smith lecture” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=SQzobcFrY9Y&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=7. Consultat 13/10/2022

Our Choices Art (30/11/2021) “Antoine d’Agata – Codezx Mexico” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=jwsfp1oK7iE&list=PLC8BGr2NGq_F0xNAxjPMum_93JIw2YSU8&index=4. Consultat 30/11/2021

Phaidon (20/05/2014) “Bruce Nauman: The true artist” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=KiEJiGHuAGM. Consultat 05/10/2022

Royal Academy of Arts. Bacon, Francis (s.d.) “Man and Beast”. Disponible a: https://www.royalacademy.org.uk/exhibition/francis-bacon. Consultat 10/10/2022

Royal Academy of Arts. Peppiatt, Michael (03/03/2022) “Inside Francis Bacon: Man and Beast” [Vídeo] Disponible a:https://www.youtube.com/watch?v=KNUl2yYud-g. Consultat 10/10/2022

SCI-Arc Media Archive (20/09/2017) “Manuel de Landa: New materialism & the mind (February 6, 2008)” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=HO77gVnZ0O4&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=16. Consultat 19/10/2022

Soto Calderón, Andrea. “Imaginación material”. En: Soto Calderón, Andrea. La performatividad de las imágenes. Santiago de Chile: Metales Pescados, 2022.  P. 75-89. ISBN 9789566048923

Tate (10/11/2017) “Bruce Nauman – The true artist helps the world’ | TateShots” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=0JsqVlo5Me0. Consultat 05/10/2022

Two Figures. Bacon, Francis (1953). Wikiart. Disponible a: https://www.wikiart.org/en/francis-bacon/two-figures-1953. Consultat 10/10/2022

Two Figures. Bacon, Francis (19/08/2021). Wikipedia. Disponible a: https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Two_Figures_(1953)&oldid=1039627869. Consultat 10/10/2022

Wei Yu (04/02/2017) “ Francis Bacon: A Brush with Violence (2017)” [Vídeo] Disponible a:https://www.youtube.com/watch?v=MgrO5za0lSY&list=PLC8BGr2NGq_F0xNAxjPMum_93JIw2YSU8&index=4 Consultat 12/10/2022

3.2.1 Observació:

Referent 1:

Procés (de dreta a esquerra i de dalt a baix): DIN-A5 a llapis.

Referent 2:

Procés (de dreta a esquerra): DIN-A5 a llapis.

Referent 3:

Procés (de dreta a esquerra i de dalt a baix): DIN-A5 a llapis.

*Nota: els referents 1 i 2 no vaig ni pensar a treballar línies, geometries, etc. Va ser després amb les lectures de la bibliografia i els vídeos d’Art Toolkit que he entès com treballar “l’esquelet”.

3.2.2 Enquadrar:

Simplificació amb formes geomètriques:

Referent:

DIN-A3 a llapis.

Encaixos ràpids:

Referent 1:

DIN-A3 a llapis. 10 minuts:

Referent 2:

DIN-A3 a llapis. 5 minuts:

Referent 3:

DIN-A3 a llapis. 3 minuts:

Referent 4:

DIN-A3 a llapis. 1′ 30″.

Dibuixos finals:

Referent:

Contorns i siluetes. DIN-A3 a llapis:

Llums i ombres. DIN-A3 a llapis:

Textures i trama. DIN-A3 a llapis:

 

Vídeo final amb esborranys i proves:

Resulta molt frustrant veure com el que el cervell processa no es tradueix al que la mà fa al paper. M’està costant, però estic gaudint del procés.

El primer encaix ràpid de 10 minuts em va portar 38 minuts. A força de practicar vaig aconseguir fer-ho en els 10 minuts estipulats. Pràctica, pràctica i més pràctica.

Bon dia, companyes i companys!

Soc en Manel, tinc quaranta-nou anys i visc a Girona. Aquest és el meu segon semestre a la UOC. La meva formació prèvia és a Traducció i Interpretació i Turisme, estudis que m’han donat una visió circumspecta, tot i que perifèrica, del món.

Els meus mitjans d’expressió artística són limitats a la fotografia i l’escriptura tot i que, com a consumidor, m’atrau l’Art en tots els seus aspectes. He triat aquest Grau per ampliar les meves eines cognitives i, alhora, trobar veu i cohesió creativa.

Pel que fa al dibuix, la meva única pretensió fins ara era la d’adquirir els coneixements mínims tècnics per tal de poder fer esquetxos pels meus sets fotogràfics. Quan tenia una idea, per passar-la al paper per compartir-la o recordar-la, ho feia amb paraules. Per les imatges més complexes o simbòliques no era el més adient. ­­

Al paràgraf anterior parlo en passat donat que aquesta era la meva visió abans de començar aquest Grau. Actualment, entenc el dibuix com a un llenguatge propi, com una eina més al meu “toolbox”. De fet, tots comencem dibuixant.

Fa uns mesos em van introduir al grafit i la taca, que són els mitjans que he triat per fer aquest dibuix. El resultat l’he passat a negatiu. “Somriure de recepcionista” és un autoretrat que representa la meva pròpia hipocresia coberta per una pseudomàscara Oni (dimoni japonès).

Continuo sense saber què faig ni disposar de les eines necessàries, però aquí estic, amb moltíssimes ganes d’aprendre!