Taller de dibuix i expressió gràfica

Públic

Bon dia, companyes i companys!

Soc en Manel, tinc quaranta-nou anys i visc a Girona. Aquest és el meu segon semestre a la UOC. La meva formació prèvia és a Traducció i Interpretació i Turisme, estudis que m’han donat una visió circumspecta, tot i que perifèrica, del món.

Els meus mitjans d’expressió artística són limitats a la fotografia i l’escriptura tot i que, com a consumidor, m’atrau l’Art en tots els seus aspectes. He triat aquest Grau per ampliar les meves eines cognitives i, alhora, trobar veu i cohesió creativa.

Pel que fa al dibuix, la meva única pretensió fins ara era la d’adquirir els coneixements mínims tècnics per tal de poder fer esquetxos pels meus sets fotogràfics. Quan tenia una idea, per passar-la al paper per compartir-la o recordar-la, ho feia amb paraules. Per les imatges més complexes o simbòliques no era el més adient. ­­

Al paràgraf anterior parlo en passat donat que aquesta era la meva visió abans de començar aquest Grau. Actualment, entenc el dibuix com a un llenguatge propi, com una eina més al meu “toolbox”. De fet, tots comencem dibuixant.

Fa uns mesos em van introduir al grafit i la taca, que són els mitjans que he triat per fer aquest dibuix. El resultat l’he passat a negatiu. “Somriure de recepcionista” és un autoretrat que representa la meva pròpia hipocresia coberta per una pseudomàscara Oni (dimoni japonès).

Continuo sense saber què faig ni disposar de les eines necessàries, però aquí estic, amb moltíssimes ganes d’aprendre!