Aquí us comparteixo una miqueta el que ha sigut el procés i evolució del meu autoretrat amb uns esbossos en forma de proves d’imatge.

En principi, havia de ser una composició 3/4. Inspirat per “La família de Carlos IV” (Goya, 1800), la meva idea era crear una obra a la qual quedés reflectida la part més “artesanal” de l’acte de capturar la imatge. S’havia de veure l’espai i les eines, per això vaig decidir finalment que el millor seria obrir el pla.

La meva pretensió inicial era que havia de ser irrepetible, com si es tractés d’un quadre, únic.  El suport ideal doncs era Polaroid, com a formulació crec que era correcte. Sense entrar en detalls tècnics, a la pràctica vaig acabar descartant el suport per la manca de temps.

Tota creació ha d’estar oberta a reinterpretacions i modificacions. Un cop decidit el nou format vaig començar amb les proves de llum.  La primera prova per situar la composició i llum principal:

Un cop tot a lloc ja només quedava implementar la part “artística”, la del missatge, la intenció. Com a inspiració vaig triar una segona obra de Goya, “vuelo de Brujas” (1798):

Així doncs, la meva figura havia de representar l’heretge que es rendeix al sacrifici ritual, en mans de la bruixa, com a nou creient de la religió de l’art:

Haig de dir que he gaudit molt de tot el procés, tant pel que fa a l’autoretrat com pel que fa a l’argumentació que hem hagut d’entregar per escrit.

Com a conclusió haig de dir que la meva opinió i visions de mi mateix han canviat. No em veia com a artista, tampoc com artesà. No tenia pretensions en aquest sentit. A cada nova porta que se m’obre a aquest grau vaig evolucionant cap a una nova versió del que vull esdevenir: artesà pel que fa al procés i artista pel que fa al resultat.